 |
| Foto: Carme Muñoz |
"La professió d'actriu és terriblement dura, exigeix vocació. Un cop s´hi entra, el teatre és la teva família i, com totes les famílies, també et falla. Quan s'acaba una obra un es queda en una soledat terrible fins que no comença la següent. Tot i que el treball és artístic i meravellós, també ens condiciona i sovint estem sols. Amb cada obra s'han de crear noves amistats i covar noves emocions".
Dalt de l'escenari
"A la primera representació sempre es passa por. Després quan ja estàs fora, a l'escenari, amb la llum i l'escalfor del públic la cosa canvia. Els actors som gent que dediquem la vida a allò que ens agrada fer i el millor de ser-ho és viure moltes vides: reina, prostituta, bruixa, alcohòlica... pots ser de tot."
L'avantatge de ser actriu
"Ser actriu ha suposat molts inconvenients però també avantages: fins el segle XX els actors i les actrius eren considerats proscrits, fins i tot se'ls feia enterrar fora dels cementiris però també val a dir que mentre d'altres dones no podien sortir de casa, a nosaltres se'ns permetia. La jornada de l'actor (i de les actrius) és molt dura. Fins als anys 70 no teníem cap dia de festa. Després d'una vaga salvatge varem aconseguir un dia a la setmana, el dilluns".
Fer teatre
"He donat la meva vida a aquesta professió i he conegut diferents formes de fer teatre. Abans hi havia un apuntador amagat en un cobert que anava dient el principi del text i no calia que els actors se'l sabessin. Però els grans mestres - Stanislavski entre ells - van fer canviar la manera de representar i de fer teatre i es va començar a demanar als actors i les actrius que es desinhivissin".
El futur
"Quan em faci gran només llegiré els grecs perquè tot és allà i en el moment més inesperat apareix a la teva vida."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada